martes, 22 de noviembre de 2011

Entrevista a la revista EL TEMPS




































A EL TEMPS d'aquesta setmana, 22 de novembre, el Lluís Bonada m'entrevista sobre Bruixes.
L'entrevista és densa - inconvenients de ser tan xerraire - i em temo que li obligo a comprimir la meva "verborrea" en un espai determinat que és el que és.
La foto, fantàstica - caldrà retenir el nom del fotògraf-mag?
No pretenc que la pugueu llegir al blog. És per si algú vol buscar-la al setmanari.

jueves, 17 de noviembre de 2011

Apunts de Lectura: Bruixes - Mercè Foradada

Apunts de Lectura: Bruixes - Mercè Foradada: Sorprenent novel·la d’una autora, per a mi desconeguda, que tracta sobre un tema especialment delicat de la dura postguerra de la nostra Gue...

lunes, 14 de noviembre de 2011

Finalment: fora bastida!


Només un brevíssim apunt sobre el meu paisatge. I sobre que també les coses més empipadores acaben passant.Després de més de dos mesos de veure'l a través d'una polsegosa burka, finalment, han tret la bastida d'unes obres que, com els més apegalosos malsons s'han aturat sense finalitzar totalment.
Quina alegria tan gran! Tot i que són dies de cel entranyinat, tot i que és imprescindible una operació de recanvi de les meves pobres plantes maltractades i trinxades, ara, quan aixeco la vista de la pantalla, o surto a la terrasseta, recupero el decorat que emmarca gran part de la meva vida. I que estimo com una part d'ella.


jueves, 10 de noviembre de 2011

De comarques amb les Bruixes


Com era de rebut, la primera presentació, el baptisme de foc de les meves Bruixes, havia de ser a La Ràpita (amb un parell de visites, he hagut d'aprendre que als rapitencs el "Sant Carles" els sobra; és més, els fa una mica de nosa). I per qüestions d'agenda - la Fira de la Castanya, amb la seva filial Nit de Bruixes, es cloïa el 5 de novembre amb un sopar per a tots els paradistes i organitzadors -, al dia següent, la segona, a Viladrau.
I precisament en el cap de setmana climatològicament més agitat  que es recorda de fa molts mesos. De Vilanova a les terres de l'Ebre i  al Montseny sota tot tipus de xàfecs i previsions d'alertes! Sort del xofer de luxe amb què vaig comptar, el meu fill Anton, que, a més de ser un prudent i solvent conductor, em va proporcionar una amena i entranyable companyia i, en algun moment puntual, va suportar amb humor i serenitat les manifestació dels meus nervis excessius.
I les dues presentacions van anar prou bé. A La Ràpita, acompanyada per la regidora de Cultura i el regidor de Comunicació, i per en Pep, de Cossetània, vam parlar de dones i bruixes bones, i de llibres en general, amb una cinquantena de persones, entre les quals s'hi trobava una bona representació del Club de Lectura rapitenc, que em vaig comprometre a visitar aviat. A Viladrau, en canvi, amb un format diferent - la gent asseguda a taula i la pressió per a qui havia de fer el "discursillo" de veure com la gent pessigava els panets i  mirava educadament el rellotge - i la presentació i les amables paraules de l'alcalde i en Xavier López, que havia fet una lectura atenta i generosa de la meva novel·la, vam parlar dels llocs i els fets històrics que emmarcaren la vida de la Segimona, la falsa bruixa autòctona d'aquells paratges. Després, el relax i un bon sopar en companyia de part de la meva família, cosa sempre valorable i d'agrair, amb llibre nou o sense ell.
A ambdós llocs vaig signar força exemplars i  xerrar amb persones, que, com sempre en aquestes ocasions, intueixes que amaguen unes secretes ganes d'escriure... si no alguns quaderns ja plens de provatures.
Bé, un començament força esperançador per a unes bruixes benignes, a les quals desitjaría una llarga volada.