jueves, 10 de noviembre de 2011

De comarques amb les Bruixes


Com era de rebut, la primera presentació, el baptisme de foc de les meves Bruixes, havia de ser a La Ràpita (amb un parell de visites, he hagut d'aprendre que als rapitencs el "Sant Carles" els sobra; és més, els fa una mica de nosa). I per qüestions d'agenda - la Fira de la Castanya, amb la seva filial Nit de Bruixes, es cloïa el 5 de novembre amb un sopar per a tots els paradistes i organitzadors -, al dia següent, la segona, a Viladrau.
I precisament en el cap de setmana climatològicament més agitat  que es recorda de fa molts mesos. De Vilanova a les terres de l'Ebre i  al Montseny sota tot tipus de xàfecs i previsions d'alertes! Sort del xofer de luxe amb què vaig comptar, el meu fill Anton, que, a més de ser un prudent i solvent conductor, em va proporcionar una amena i entranyable companyia i, en algun moment puntual, va suportar amb humor i serenitat les manifestació dels meus nervis excessius.
I les dues presentacions van anar prou bé. A La Ràpita, acompanyada per la regidora de Cultura i el regidor de Comunicació, i per en Pep, de Cossetània, vam parlar de dones i bruixes bones, i de llibres en general, amb una cinquantena de persones, entre les quals s'hi trobava una bona representació del Club de Lectura rapitenc, que em vaig comprometre a visitar aviat. A Viladrau, en canvi, amb un format diferent - la gent asseguda a taula i la pressió per a qui havia de fer el "discursillo" de veure com la gent pessigava els panets i  mirava educadament el rellotge - i la presentació i les amables paraules de l'alcalde i en Xavier López, que havia fet una lectura atenta i generosa de la meva novel·la, vam parlar dels llocs i els fets històrics que emmarcaren la vida de la Segimona, la falsa bruixa autòctona d'aquells paratges. Després, el relax i un bon sopar en companyia de part de la meva família, cosa sempre valorable i d'agrair, amb llibre nou o sense ell.
A ambdós llocs vaig signar força exemplars i  xerrar amb persones, que, com sempre en aquestes ocasions, intueixes que amaguen unes secretes ganes d'escriure... si no alguns quaderns ja plens de provatures.
Bé, un començament força esperançador per a unes bruixes benignes, a les quals desitjaría una llarga volada.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario