lunes, 14 de noviembre de 2011

Finalment: fora bastida!


Només un brevíssim apunt sobre el meu paisatge. I sobre que també les coses més empipadores acaben passant.Després de més de dos mesos de veure'l a través d'una polsegosa burka, finalment, han tret la bastida d'unes obres que, com els més apegalosos malsons s'han aturat sense finalitzar totalment.
Quina alegria tan gran! Tot i que són dies de cel entranyinat, tot i que és imprescindible una operació de recanvi de les meves pobres plantes maltractades i trinxades, ara, quan aixeco la vista de la pantalla, o surto a la terrasseta, recupero el decorat que emmarca gran part de la meva vida. I que estimo com una part d'ella.


1 comentario:

  1. Avui, i ahir, són dies rúfols."Rúfol" és una paraula que mai no he sentit dir de viva veu, només l'he llegida, força vegades, als llibres. Tanmateix, m'agrada. "Rúfol" connota malhumor, destemplança, incomoditat. Sóc capaç d'imaginar la cara avinagrada d'un dia rúfol.
    I, en canvi, aquests dos últims dies, em semblen uns bonics dies de tardor. Per aquests verals la pluja no ha fet mal i entre les nuvolades d'escola una llum gairebé daurada. O és l'efecte, el xoc post-bastida, l'alliberament de l'avorrida burka?

    ResponderEliminar