Amb el mar de pantalla

domingo, 24 de febrero de 2013

II Trobada dels Clubs de Lectura del Garraf-Penedès

Enguany, els Clubs de lectura del Garraf i el Penedès - em penso que en són 14, en total - m'han fet l'honor de triar els meus llibres com a lectura itinerant , del gener al juny . És a dir, entre aquests mesos tots ell s llegiran i comentaran un dels meus llibres: En el pretatge, Velles amb V de vida, Centaures o Bruixes. Després, el 14 de juny ens trobarem a l'auditori Eduard Toldrà, a Vilanova i la Geltrú, per a xerrar-ne en una festiva i per a mi entranyable posada en comú. No cal dir la il·lusió que em fa haver estat reconeguda amb aquesta iniciativa de les biblioteques municipals d'aquestes zones i com d'agraïda me'n sento.
Ara, ja comencen a aparèixer les primeres valoracions Club per Club:

Centaures a Pacs del Penedès


Club de Lectura Sota la Salzereda de Pacs
Club de Lectura Sota la Salzereda de Pacs
El Centre Cívic de Pacs va acollir dissabte dia 16 de febrer la reunió del Club de lectura Sota la salzereda, moderat per la Sussi Moreno.
Totes les lectores van destacar la profunda tristesa que transmet la novel·la, tot i que la forma en la que l’autora manté la intriga, la valentia de la protagonista i una certa esperança final (per qui l’ha volgut interpretar d’aquesta manera) han enganxat pràcticament a tothom. Una primera part, amb molta importància dels centaures que donen títol al llibre, va despistar a alguns membres del club, que van començar la novel·la amb menys entusiasme del que la van acabar.
La selecció de poesia que la Mercè Foradada intercala en diferents punts del llibre ha agradat molt, tant per la bellesa dels fragments com per la seva idoneïtat a l’hora de descriure i evocar situacions.
Novament ens trobem amb un tema dur, delicat, amb punts de vista diametralment oposats, on cada personatge té una importància cabdal en el comportament dels altres, una xarxa d’afectes, emocions, malentesos, opcions de vida, covardies i actes de pura valentia, que han donat peu a una tertúlia molt rica. Com molt bé va apuntar una de les lectores: “ens trobem amb una galeria de personatges desesmats. La situació límit en la que es troben, potser serà la salvació d’alguns d’ells”
Un passat mancat d’afecte (tret del seu avi) i l’actitud tant del pare com de la mare, fan comprensible per a la majoria la resposta de la Vipa. La seva fugida endavant: inevitable? fàcil? Tenim opinions per a tots els gustos.
La seva decisió final, també amb dues lectures oposades: valenta amb ella mateixa però covard amb la mare i potser injusta amb el seu fill, va donar peu a moltes reflexions. Aquest nou esser que encara ha de néixer (la salvació de la Vipa, la seva manera de reconciliar-se amb la vida, amb ella mateixa i fins i tot amb la mare) fa que els camins de la Maria Lluïsa i la Vipa convergeixin després de tants anys d’incomprensió, tot i que potser ara el que els hi falta és temps.
És interessant veure com aquest parlar de la vida i les actituds dels personatges afavoreix moments de veritable emoció en les trobades dels clubs de lectura, que acaben per fer aflorar històries personals realment impactants. No hi ha dita més certa que aquella que diu: la realitat sempre supera la ficció
En conclusió, una novel·la molt recomanable i representativa dels temps actuals, plena de solitud i incomunicació, però sobretot, una història de “fer tard”

Arriben les bruixes

20130118_180632El passat divendres 18, donàvem el tret de sortida a la segona edició de la Trobada de Clubs de Lectura de les Biblioteques de l’Alt Penedès i el Garraf. Els membres de les Tardes literàries, de la Biblioteca Manuel de Pedrolo, es van reunir per parlar de la novel·la Bruixes de l’escriptora Mercè Foradada.
La major part dels membres del club va destacar la bellesa de les descripcions del paisatge, conegut en molts casos, i d’un enorme poder evocador: El Montseny, Viladrau, Tavertet… semblaven aparèixer davant dels nostres propis ulls. Amb un llenguatge totalment diferent per a cadascuna de les dues narracions que s’alternen en la novel·la, la Foradada ens deixa veure la seva mestria a l’hora de situar-nos en dos escenaris tant distants entre si.
Si en un algun moment els lectors van reconèixer certa dificultat a l’hora d’entrar en la trama (potser per la intercalació de dues histories que, de bon principi, no semblaven tenir cap nexe d’unió, o per algunes descripcions molt extenses pel gust dels clubaires), són majoria els que afirmen haver-s’hi enganxat poc desprès, en especial arran de l’aparició del personatge de “l’home de la gorra” i del canvi a uns diàlegs més àgils en la història de la Pilar.
Trobem unanimitat a l’hora de destacar la duresa del tema que s’aborda, el conflicte moral de la nostra protagonista i l’escena final, fantàstica per una part, però també d’una càrrega emocional esfereïdora. La reacció del pare ha fet mal als lectors que, com la mateixa protagonista, guardaven un raig d’esperança. Molts tertulians confessen haver-s’hi posat a la pell de la Pilar i patir la seva angustia en primera persona. Un argument dur, de plena actualitat, que ha donat peu a diverses reflexions: el trinomi Església Catòlica – poder – repressió (femenina en especial), l’audàcia tant de la Segimona com de la Pilar, que van saber trobar el seu espai íntim de llibertat, i també la valentia de l’autora, no tant per tractar aquest tema, sinó per mullar-se. Tanmateix no tots els personatges femenins de la novel·la són tant forts com les nostres dues protagonistes: no podem perdre de vista la “mare ombra”, aquella dona desconeguda per voluntat pròpia (a diferència de la Marina mare, sense cap alternativa) que representa també el paradigma d’una certa tipologia femenina d’èpoques potser no tan llunyanes.
Sigui com sigui, Bruixes remou les entranyes i és un d’aquells llibres que, com mantenen molts dels membres de les Tardes literàries, ens quedarà per sempre.
Com que encara ens queden uns mesos per trobar-nos amb la Mercè, us deixo una entrevista seva per anar obrint boca.
| 2 comentaris